28/04/26
4t ESO [E:13]
Hui el dia ha començat ja amb un canvi important respecte a la rutina habitual. En trobar-me amb el tutor al pati, m’ha informat que no podríem fer ús de l’aula d’informàtica perquè estaven renovant tota la infraestructura tecnològica del centre. Açò ens ha obligat a buscar una alternativa immediata i, finalment, hem acabat fent classe a l’hort.
La idea que tenia prèviament d’este espai no s’ha correspost amb la realitat: no es tractava d’una aula adaptada, sinó d’un conjunt de taules de fusta a l’aire lliure, tipus berenador. Este canvi d’escenari ha condicionat completament la manera de treballar, ja que l’alumnat estava distribuït en rogle, sota els arbres, en un ambient molt més distés del que és habitual dins de l’aula.
En este context, el treball de literatura ha adquirit un caràcter més participatiu. Ens hem centrat en la narrativa de Pere Calders i Enric Valor.
Per un costat, Calders és un autor marcat per l’exili i conegut especialment pels seus contes amb elements fantàstics. Per l’altre, Valor destaca tant per la recopilació de rondalles com per la seua aportació lingüística.
A partir d’ací, la dinàmica ha sigut sobretot oral: lectura, preguntes i intervencions constants per part de l’alumnat, que ha participat amb més naturalitat del que sol ser habitual. El professor, aprofitant esta disposició, ha plantejat una activitat per a la setmana següent: contar una rondalla d’Enric Valor en dos minuts, amb una estructura mínima, triada a partir de vídeos o recursos en línia. Per organitzar-ho, ha utilitzat el mòbil com a eina per recollir les propostes dels alumnes en una mena de fòrum improvisat.
Un aspecte que m’ha resultat especialment revelador és la manera com l’alumnat gestiona la llengua en la recerca d’informació. La majoria feia servir dispositius configurats en castellà i, en conseqüència, citaven les obres també en esta llengua. Açò reflecteix una certa distància respecte al valencià com a llengua de treball i d’accés al coneixement.
2n ESO B [E:17]
La situació en 2n d’ESO ha sigut també atípica, però per un motiu diferent. Sense cap avís previ, gran part del grup estava d’excursió, fet que ha reduït la classe a només dos alumnes.
Amb este escenari, la sessió ha perdut el caràcter habitual de grup i s’ha convertit pràcticament en una atenció individualitzada. Hem aprofitat per a revisar activitats sobre la identificació del complement directe i indirecte, treballades anteriorment, però amb un enfocament molt més personalitzat.
En particular, he dedicat més temps a explicar els continguts a un alumne que ja havia observat en altres sessions i que presenta necessitats específiques de suport educatiu. La presència reduïda d’alumnat ha facilitat una explicació més pausada, amb intervencions constants i adaptació immediata als dubtes que anaven sorgint.
A diferència d’altres dies, no hi havia la necessitat de gestionar el grup, sinó més aïna d’acompanyar el procés d’aprenentatge de manera directa.
Reflexió
El dia de hui ha posat en evidència fins a quin punt la pràctica docent està condicionada per factors externs que m’obliguen a replantejar constantment la manera d’actuar. Tant el canvi d’espai com la reducció de l’alumnat han generat situacions poc habituals, però alhora molt útils des del punt de vista formatiu.
Per una banda, l’experiència a l’hort ha mostrat que determinats entorns poden afavorir una participació més espontània. Per l’altra, la classe reduïda ha evidenciat el valor de l’atenció individualitzada, difícil d’aconseguir en grups nombrosos.
En conjunt, ha sigut una jornada que m’ha obligat a adaptar-me constantment, però que també m’ha permés observar altres formes possibles d’ensenyar i d’aprendre dins del mateix centre.
4t ESO [E:13]
Hui el dia ha començat ja amb un canvi important respecte a la rutina habitual. En trobar-me amb el tutor al pati, m’ha informat que no podríem fer ús de l’aula d’informàtica perquè estaven renovant tota la infraestructura tecnològica del centre. Açò ens ha obligat a buscar una alternativa immediata i, finalment, hem acabat fent classe a l’hort.
La idea que tenia prèviament d’este espai no s’ha correspost amb la realitat: no es tractava d’una aula adaptada, sinó d’un conjunt de taules de fusta a l’aire lliure, tipus berenador. Este canvi d’escenari ha condicionat completament la manera de treballar, ja que l’alumnat estava distribuït en rogle, sota els arbres, en un ambient molt més distés del que és habitual dins de l’aula.
En este context, el treball de literatura ha adquirit un caràcter més participatiu. Ens hem centrat en la narrativa de Pere Calders i Enric Valor.
Per un costat, Calders és un autor marcat per l’exili i conegut especialment pels seus contes amb elements fantàstics. Per l’altre, Valor destaca tant per la recopilació de rondalles com per la seua aportació lingüística.
A partir d’ací, la dinàmica ha sigut sobretot oral: lectura, preguntes i intervencions constants per part de l’alumnat, que ha participat amb més naturalitat del que sol ser habitual. El professor, aprofitant esta disposició, ha plantejat una activitat per a la setmana següent: contar una rondalla d’Enric Valor en dos minuts, amb una estructura mínima, triada a partir de vídeos o recursos en línia. Per organitzar-ho, ha utilitzat el mòbil com a eina per recollir les propostes dels alumnes en una mena de fòrum improvisat.
Un aspecte que m’ha resultat especialment revelador és la manera com l’alumnat gestiona la llengua en la recerca d’informació. La majoria feia servir dispositius configurats en castellà i, en conseqüència, citaven les obres també en esta llengua. Açò reflecteix una certa distància respecte al valencià com a llengua de treball i d’accés al coneixement.
2n ESO B [E:17]
La situació en 2n d’ESO ha sigut també atípica, però per un motiu diferent. Sense cap avís previ, gran part del grup estava d’excursió, fet que ha reduït la classe a només dos alumnes.
Amb este escenari, la sessió ha perdut el caràcter habitual de grup i s’ha convertit pràcticament en una atenció individualitzada. Hem aprofitat per a revisar activitats sobre la identificació del complement directe i indirecte, treballades anteriorment, però amb un enfocament molt més personalitzat.
En particular, he dedicat més temps a explicar els continguts a un alumne que ja havia observat en altres sessions i que presenta necessitats específiques de suport educatiu. La presència reduïda d’alumnat ha facilitat una explicació més pausada, amb intervencions constants i adaptació immediata als dubtes que anaven sorgint.
A diferència d’altres dies, no hi havia la necessitat de gestionar el grup, sinó més aïna d’acompanyar el procés d’aprenentatge de manera directa.
Reflexió
El dia de hui ha posat en evidència fins a quin punt la pràctica docent està condicionada per factors externs que m’obliguen a replantejar constantment la manera d’actuar. Tant el canvi d’espai com la reducció de l’alumnat han generat situacions poc habituals, però alhora molt útils des del punt de vista formatiu.
Per una banda, l’experiència a l’hort ha mostrat que determinats entorns poden afavorir una participació més espontània. Per l’altra, la classe reduïda ha evidenciat el valor de l’atenció individualitzada, difícil d’aconseguir en grups nombrosos.
En conjunt, ha sigut una jornada que m’ha obligat a adaptar-me constantment, però que també m’ha permés observar altres formes possibles d’ensenyar i d’aprendre dins del mateix centre.
M’agrada molt com aquesta entrada mostra la teua capacitat d’adaptació, que és una de les grans habilitats docents: convertir un imprevist en una oportunitat d’aprenentatge. La classe a l’hort, quasi entre pícnic i tertúlia literària, sembla haver obert una altra manera de relacionar-se amb Calders i Valor, més oral, més viva i més compartida. I també és molt valuosa la mirada que poses sobre la llengua: observar com l’alumnat busca, cita i pensa sovint des del castellà és detectar un repte central per a qui ensenya valencià. Com fer-li front? Provant. Assaig de prova-error. Un cicle d'investigació-acció...
ResponElimina