14/04/26
4t ESO [SALA D’INFORMÀTICA] (9:50–10:45)
Ja som a l’abril després de les Pasqües! Ben trobats a l’aula de 4t d’ESO, a informàtica, la classe s’ha desenvolupat sense massa sobresalts. He entrat juntament amb el professor i m’ho he trobat tot asserenat. Devia ser perquè els alumnes ja havien cremat el temps de tertúlia en les altres dues classes anteriors al matí i ara s’havien quedat sense cera perquè la flama seguira.
M’he encarregat de la classe amb dos conceptes importants com ara el bilingüe i els tipus que hi ha (personal, social, territorial) i també la diglòssia. A més, he aplanat el terreny per a dir-los com podem desfer estos casos de desigualtat social a través del fer una llengua normal. Això permetia fer-los entendre què era la normalització.
Perquè quedara palés que han entés els conceptes, hem usat l’ordinador per a reflectir la realitat lingüística actual de l’estat espanyol en nombre de llengües que usen per ex. a Barcelona. He usat un cartell del bus d’enguany . Ciutats on viuen desenes de llengües, l’oficialització de les llengües i casos en què hi ha una garantia de drets de les llengües oficials.
A més, hem comentat la situació de minorització lingüística del valencià amb exemples que es desprenen d’àmbits lingüístics públics, educatius o dels mitjans de comunicació on hi ha una presència testimonial del valencià.
Els hem proposat uns exercicis, no només basats en el llibre, sinó que miraren àmbits públics (correus del poble, parades de metro, biblioteques), espais privats (dentistes...) espais educatius, o internet, perquè argumentaren si hi ha bilingüisme (o multilingüisme), diglòssia. En teoria només hauran de fixar-se en espais quan caminen o quan naveguen per internet com ara YouTube. Però ens ho hauran de contar per a saber que han entés els dos conceptes i com solucionar el problema de minorització.
Abans d’entrar a l’aula he passat una enquesta al meu tutor, Alfons, per a analitzar les seues creences i pràctiques en l’ensenyament de la gramàtica. Considere necessari fer-ho ara, en ple procés de redacció del TFM, per comprovar si hi ha una bona predisposició a presentar la gramàtica des d’un enfocament reflexiu, tal com proposen Camps i Milian en els seus treballs. Atés que encara hi ha docents que segueixen mètodes més tradicionals i senten reticències a allunyar-se del currículum més prescriptiu, he adaptat un qüestionari ja elaborat per un altre autor per tal de detectar si existeix una percepció favorable a dur a terme aquesta situació d’aprenentatge gramatical amb l’alumnat de dos grups de 2n d’ESO.
[2n ESO B]
Ja en la classe, després d’haver explicat en sessions prèvies els complements verbals mitjançant una classe més magistral combinada amb activitats de reflexió gramatical, he presentat als alumnes un treballet final. Consistirà en l’escriptura d’un relat breu per a celebrar a l’aula el dia de Sant Jordi, però amb el propòsit de prendre aquest gènere textual com a base per elaborar un informe final que s’haurà d’entregar juntament amb el relat d’unes 200 paraules.
Es tractarà en esta sessió de veure un vídeo d’un relat, tenien una rúbrica analítica basada en les parts d’una llegenda. Durant el vídeo havien d’anar completant els punts de “temps, lloc, personatges, conflicte, elements fantàstics o reals” perquè veren que després jo voldré que facen una llegenda pròpia amb tota esta informació. I ja cap al final de la classe, els vaig mostrar en què consistia fer una llegenda des d’un punt formal, introducció, cos, conclusió amb 15 línies com a mínim.
La finalitat no és únicament que l’alumnat conega i aplique aquesta tipologia textual i el context històric de la llegenda, sinó que, a través d’un dossier o informe posterior que caldrà fer, es puga comprovar si ha sabut localitzar i comprendre com identificar els complements verbals, els subjectes de la llegenda, què fan, qui és el beneficiari de l’acció per exemple, els elements temporals que serviran com a complements circumstancials.
Al remat, quan es redacta un relat s’activen de manera natural molts mecanismes lingüístics, però sense una reflexió explícita posterior a un gènere textual difícilment es podran consolidar de forma adequada. Això és el que pretendré jo en les següents classes.
Ací baix vos deixaré una fotografia de com va anar tot.
4t ESO [SALA D’INFORMÀTICA] (9:50–10:45)
Ja som a l’abril després de les Pasqües! Ben trobats a l’aula de 4t d’ESO, a informàtica, la classe s’ha desenvolupat sense massa sobresalts. He entrat juntament amb el professor i m’ho he trobat tot asserenat. Devia ser perquè els alumnes ja havien cremat el temps de tertúlia en les altres dues classes anteriors al matí i ara s’havien quedat sense cera perquè la flama seguira.
M’he encarregat de la classe amb dos conceptes importants com ara el bilingüe i els tipus que hi ha (personal, social, territorial) i també la diglòssia. A més, he aplanat el terreny per a dir-los com podem desfer estos casos de desigualtat social a través del fer una llengua normal. Això permetia fer-los entendre què era la normalització.
Perquè quedara palés que han entés els conceptes, hem usat l’ordinador per a reflectir la realitat lingüística actual de l’estat espanyol en nombre de llengües que usen per ex. a Barcelona. He usat un cartell del bus d’enguany . Ciutats on viuen desenes de llengües, l’oficialització de les llengües i casos en què hi ha una garantia de drets de les llengües oficials.
A més, hem comentat la situació de minorització lingüística del valencià amb exemples que es desprenen d’àmbits lingüístics públics, educatius o dels mitjans de comunicació on hi ha una presència testimonial del valencià.
Els hem proposat uns exercicis, no només basats en el llibre, sinó que miraren àmbits públics (correus del poble, parades de metro, biblioteques), espais privats (dentistes...) espais educatius, o internet, perquè argumentaren si hi ha bilingüisme (o multilingüisme), diglòssia. En teoria només hauran de fixar-se en espais quan caminen o quan naveguen per internet com ara YouTube. Però ens ho hauran de contar per a saber que han entés els dos conceptes i com solucionar el problema de minorització.
Abans d’entrar a l’aula he passat una enquesta al meu tutor, Alfons, per a analitzar les seues creences i pràctiques en l’ensenyament de la gramàtica. Considere necessari fer-ho ara, en ple procés de redacció del TFM, per comprovar si hi ha una bona predisposició a presentar la gramàtica des d’un enfocament reflexiu, tal com proposen Camps i Milian en els seus treballs. Atés que encara hi ha docents que segueixen mètodes més tradicionals i senten reticències a allunyar-se del currículum més prescriptiu, he adaptat un qüestionari ja elaborat per un altre autor per tal de detectar si existeix una percepció favorable a dur a terme aquesta situació d’aprenentatge gramatical amb l’alumnat de dos grups de 2n d’ESO.
[2n ESO B]
Ja en la classe, després d’haver explicat en sessions prèvies els complements verbals mitjançant una classe més magistral combinada amb activitats de reflexió gramatical, he presentat als alumnes un treballet final. Consistirà en l’escriptura d’un relat breu per a celebrar a l’aula el dia de Sant Jordi, però amb el propòsit de prendre aquest gènere textual com a base per elaborar un informe final que s’haurà d’entregar juntament amb el relat d’unes 200 paraules.
Es tractarà en esta sessió de veure un vídeo d’un relat, tenien una rúbrica analítica basada en les parts d’una llegenda. Durant el vídeo havien d’anar completant els punts de “temps, lloc, personatges, conflicte, elements fantàstics o reals” perquè veren que després jo voldré que facen una llegenda pròpia amb tota esta informació. I ja cap al final de la classe, els vaig mostrar en què consistia fer una llegenda des d’un punt formal, introducció, cos, conclusió amb 15 línies com a mínim.
La finalitat no és únicament que l’alumnat conega i aplique aquesta tipologia textual i el context històric de la llegenda, sinó que, a través d’un dossier o informe posterior que caldrà fer, es puga comprovar si ha sabut localitzar i comprendre com identificar els complements verbals, els subjectes de la llegenda, què fan, qui és el beneficiari de l’acció per exemple, els elements temporals que serviran com a complements circumstancials.
Al remat, quan es redacta un relat s’activen de manera natural molts mecanismes lingüístics, però sense una reflexió explícita posterior a un gènere textual difícilment es podran consolidar de forma adequada. Això és el que pretendré jo en les següents classes.
Ací baix vos deixaré una fotografia de com va anar tot.
Molt interessant veure com ja estàs recollint dades i contrastant pràctiques per al TFM mentre avances en l’aula. La proposta de partir del relat i tornar després a la reflexió gramatical em sembla molt ben orientada: la gramàtica deixa de ser una llista de funcions aïllades i passa a aparéixer dins d’un text viu. També és molt valuós que vincules bilingüisme, diglòssia i normalització amb espais reals del dia a dia: així els conceptes baixen al carrer i es fan comprensibles.
ResponElimina