29/04/26
2n ESO A [E:24]
El matí ha començat amb el grup de 2n d’ESO a l’aula 24, com és habitual els dimecres. La sessió s’ha centrat en el treball de les sigles i els acrònims, a partir del llibre (p. 130) i amb suport del material digital projectat. He participat en l’explicació de les diferències entre ambdós conceptes i en els seus usos, i després s’han plantejat les activitats 28, 29 i 30. L’última ha quedat pendent de correcció per manca de temps i es reprendrà en la pròxima sessió.
Durant la part final, s’ha dinamitzat la classe amb la identificació d’exemples visuals. De, fet, he “obligat” a intervindre cinc alumnes a l’atzar perquè distingiren si es tractava de sigles o acrònims a partir de què veien a les imatges del llibre on es trobava l’explicació.
El grup ha mostrat una actitud molt adequada, amb un ambient especialment tranquil (fins i tot per davall del soroll habitual), fet que ha facilitat el desenvolupament de la sessió. La ràtio reduïda (uns 20 alumnes) ha contribuït clarament a este clima de treball còmode i controlat. No hi ha hagut incidències. Com a detall final, alguns alumnes han intentat allargar la interacció amb mi amb preguntes personals (sobre quant de temps estaria al centre), amb la intenció implícita d’evitar continuar amb les activitats.
Pati Departament de Valencià:
En l’estona del pati (aprox. 10:50–11:15), he estat a la sala del departament, on s’ha enregistrat un vídeo reivindicatiu en relació amb la vaga indefinida prevista per a l’11 de maig. S’han gravat diverses intervencions breus del professorat —unes cinc o sis persones—, entre elles la del meu tutor i la meua. En el meu cas, he expressat la idea que la burocràcia ocupa massa temps en detriment de l’atenció real a l’alumnat.
L’activitat ha generat també converses entre el professorat sobre el posicionament davant la vaga: hi havia un clima general favorable, però amb comentaris diversos, tant crítics com de suport, al voltant de la decisió de secundar-la o no. Com que les accions reivindicatives solen fer-se els dijous, hui (dimecres) m’han deixat una samarreta per a poder participar en el vídeo, ja que no la duia.
2n Batxillerat [B:06]
A continuació, la sessió s’ha orientat a la preparació de l’examen de valencià previst per a l’endemà. S’ha plantejat un simulacre centrat en la redacció d’un text argumentatiu a partir d’un text sociolingüístic de Rafael Ninyoles, relacionat amb el futur del valencià (model de les PAU, concretament una proposta similar a la de juliol de 2023).
Durant els aproximadament 25 minuts de treball, he elaborat el mateix text que l’alumnat, amb la intenció que Alfons el penjara com a model a l'AULES de 2n. De fet, el deixe ací baix. La sessió ha tingut un ambient molt concentrat i propi d’examen.
En la part final, s’han repartit les orles del curs, aprofitant que el tutor també és responsable del grup. Pel que fa a la meua valoració personal, el tema plantejat (el futur del valencià) m’ha resultat controvertit o difícil de pair als alumnes. Per un costat perquè quasi tots són castellanoparlants de L1 i, per l'altra, perquè calia tindre una panoràmica molt ampla de les tasques de normalització des que tirà a caminar la LUEV. No sé si Alfons deu haver arribat a donar-ho tot.
2n ESO B [E:17]
Pel que fa al segon grup de 2n d’ESO, s’ha treballat el mateix contingut (sigles i acrònims) i les mateixes activitats. No obstant això, la dinàmica ha sigut diferent: el grup s’ha mostrat més dispers i amb més tendència a intervindre. A partir d’una pregunta sobre un element simbòlic que portava el tutor (jupetí groc), s’ha iniciat una conversa sobre la vaga que ha ocupat aproximadament un 30–40% de la sessió.
Això ha fet que sols es pogueren completar les activitats però no corregir-les. Tot i això, el grup destaca per la seua predisposició a participar, opinar i generar debat, cosa que pot ser positiva des del punt de vista discursiu, encara que dificulta el seguiment del ritme previst.
Taller de reforç (2n ESO)
Finalment, en el taller de reforç (13:05), han assistit només tres alumnes. Es tracta d’un grup amb una dinàmica habitual de desconnexió, poc interés i ús constant del mòbil, sovint amb estratègies per ocultar-lo (auriculars, motxilla damunt la taula, etc.). Donat este context, s’ha optat per una activitat audiovisual: un fragment del programa València al món (edició d’Edimburg).
Després del visionat, s’han plantejat preguntes de comprensió (persones que apareixen, temes tractats, llocs visitats), amb la intenció que respongueren en valencià. No obstant això, la participació ha sigut molt baixa: tots els alumnes no volien contestar i si ho volien, ho feien en castellà o directament no seguien l’activitat.
Aquesta sessió torna a evidenciar les dificultats del grup: manca d’atenció, rebuig a la participació i nul·la predisposició a usar el valencià. Potser es deu al caràcter no avaluatiu del taller, que condiciona el nivell d’implicació a l’aula. Potser o en definitiva, és.
M'ha agradat molt que t'hagueren "fitxat" per al vídeo reivindicatiu del departament, que compten amb tu per a parlar de la burocràcia demostra que ja et veuen com un company més que viu els problemes reals del centre.
ResponEliminaSobre el taller de reforç... no et desesperes. Eixa "desconnexió" i el rebuig al valencià són un dels reptes més grans que tenim, però el fet d'intentar-ho amb materials audiovisuals ja és un encert. De vegades, simplement estar allí i oferir-los una finestra diferent (com Edimburg) ja és una xicoteta victòria, encara que no contesten com voldríem.
Es nota molt la constància i la qualitat de la teua mirada docent: fas entrades molt completes, diverses i detallades, però sobretot molt útils per entendre què passa a l’aula i què en podem aprendre. M’agrada especialment com combines descripció, anàlisi i valoració personal, perquè això mostra una pràctica reflexiva madura i cada vegada més afinada. M’ha semblat molt encertat el comentari de la companya cullerenca: aporta una mirada molt lúcida i alhora reconfortant sobre l'experiència que esteu vivint. És bonic el que et diu. De vegades, és cert, el pont entre allò que preparem amb tanta cura i el que passa a l’aula sembla que no es completa, i això pot desanimar. Però iniciatives com el vídeo d’Edimburg no són en va: potser no es veu al moment, però deixen pòsit, com una llavor que el bon llaurador sembra amb paciència... Per això és bo compartir la reflexió de la nostra experiència.
ResponElimina