Arribe a esta última entrada del diari amb la sensació clara que tot procés formatiu té un punt final que convida a mirar arrere i valorar el camí recorregut. Després de setmanes d’observació, intervenció i reflexió constant dins de l’aula, este dia esdevé un espai de síntesi personal i professional. No es tracta només d’acabar unes pràctiques, sinó de prendre consciència de tot el que s'ha aprés: la gestió de grups, la planificació de continguts, l’adaptació a contextos diversos i, sobretot, el contacte directe amb l’alumnat i amb la realitat del centre.
Esta jornada ha estat marcada, per damunt de tot, pel comiat: als alumnes, al professorat i a un entorn que, durant este període, ha passat a formar part de la meua experiència com a futur docent. Al llarg del dia, les diferents situacions viscudes han compartit un mateix fil conductor: posar punt final a una etapa significativa.
Tot seguit, detalle el desenvolupament d’este últim dia, que no sols tanca el període de pràctiques, sinó que també obri la porta a una reflexió més ampla sobre el meu paper dins de l’educació.
2n Batxillerat [B:06] Examen de literatura
L’últim dia de pràctiques he vingut 20 minuts abans de l'habitual. Abans d’entrar de ple en l'examen que tenien els alumnes de segon, com que estaven 15 minuts abans en la classe esperant, he aprofitat per a acomiadar-me'n. Concretament, he compartit amb ells breument què m’emporte de l’experiència amb ells, de les activitats i classes que m’he encarregat de fer i de pas els he agraït el tracte rebut. M'ha agraït que portara una altra manera de presentar el coneixements respecte del que solien veure.
Tot seguit, la sessió s’ha desenvolupat en format d’examen, centrat en continguts de literatura: preguntes sobre l’obra Mandíbula afilada d'Alberola i també sobre diverses entrades de Joan Fuster, amb especial incidència en la de Rellotge.
Durant la prova, m’he situat en una taula per corregir algunes redaccions pendents. El clima ha sigut el propi d’una sessió d’avaluació, però amb un component afegit de comiat que marcava el final del procés.
Atenció a famílies (11:15–12:10) Conversa docent i context de vaga
L’hora destinada a atenció a famílies s’ha aprofitat per a eixir del centre amb altres docents i compartir una estona més distesa en una cafeteria. La conversa ha girat principalment al voltant de les reivindicacions del professorat i la vaga prevista l’11 de maig, amb reflexions sobre les condicions laborals i les possibles millores del sistema educatiu.
4t ESO — Sessió fallida i treball al departament amb edició de vídeos
En arribar a l’aula de 4t d’ESO, ens hem trobat amb una situació inesperada tant Alfons com jo: l’alumnat estava d’excursió i ningú no ens ho havia comunicat. Davant aquesta absència, hem tornat al departament de Valencià, on hem coincidit amb una altra professora que preparava un examen sobre oracions compostes (coordinades i subordinades) per al seu grup. Este temps s’ha convertit en un espai de conversa didàctica i intercanvi d’impressions sobre la planificació d’avaluacions.
A més, hem col·laborat en l'edició d’un vídeo reivindicatiu amb un altre professor del departament, relacionat amb els motius de la vaga, que també quedarà incorporat en esta entrada.
Taller de reforç (2n ESO) — Tancament amb activitat lleugera
En l’última sessió amb el grup de reforç, he optat per una activitat més flexible i adaptada: Com que hi havia poca gent, 3 persones, he fet una dinàmica que consistia a llegir un conte entre tots tres (Polzet), i respondre a un tipus test amb preguntes bàsiques del conte. L’objectiu no era tant avaluar com mantindre un mínim d’atenció i tancar la relació amb el grup d’una manera més distesa.
Més enllà de les sessions, el dia ha estat marcat pel comiat. He passat pel departament de Valencià per a agrair l’acollida al professorat, moment en què ens hem fet una fotografia conjunta. També he volgut tindre un detall amb el meu tutor, a qui he regalat unes xocolates d’Odessa, vinculant-les simbòlicament amb la figura de Josep de Ribas —d’origen català—, com a punt de connexió entre l'interés personal de coneixement de llengües eslaves i sobre l'origen català d'un fundador d'una ciutat eslava.
Vídeo explicatiu
Esta jornada ha estat marcada, per damunt de tot, pel comiat: als alumnes, al professorat i a un entorn que, durant este període, ha passat a formar part de la meua experiència com a futur docent. Al llarg del dia, les diferents situacions viscudes han compartit un mateix fil conductor: posar punt final a una etapa significativa.
Tot seguit, detalle el desenvolupament d’este últim dia, que no sols tanca el període de pràctiques, sinó que també obri la porta a una reflexió més ampla sobre el meu paper dins de l’educació.
L’últim dia de pràctiques he vingut 20 minuts abans de l'habitual. Abans d’entrar de ple en l'examen que tenien els alumnes de segon, com que estaven 15 minuts abans en la classe esperant, he aprofitat per a acomiadar-me'n. Concretament, he compartit amb ells breument què m’emporte de l’experiència amb ells, de les activitats i classes que m’he encarregat de fer i de pas els he agraït el tracte rebut. M'ha agraït que portara una altra manera de presentar el coneixements respecte del que solien veure.
Tot seguit, la sessió s’ha desenvolupat en format d’examen, centrat en continguts de literatura: preguntes sobre l’obra Mandíbula afilada d'Alberola i també sobre diverses entrades de Joan Fuster, amb especial incidència en la de Rellotge.
Durant la prova, m’he situat en una taula per corregir algunes redaccions pendents. El clima ha sigut el propi d’una sessió d’avaluació, però amb un component afegit de comiat que marcava el final del procés.
Atenció a famílies (11:15–12:10) Conversa docent i context de vaga
L’hora destinada a atenció a famílies s’ha aprofitat per a eixir del centre amb altres docents i compartir una estona més distesa en una cafeteria. La conversa ha girat principalment al voltant de les reivindicacions del professorat i la vaga prevista l’11 de maig, amb reflexions sobre les condicions laborals i les possibles millores del sistema educatiu.
4t ESO — Sessió fallida i treball al departament amb edició de vídeos
En arribar a l’aula de 4t d’ESO, ens hem trobat amb una situació inesperada tant Alfons com jo: l’alumnat estava d’excursió i ningú no ens ho havia comunicat. Davant aquesta absència, hem tornat al departament de Valencià, on hem coincidit amb una altra professora que preparava un examen sobre oracions compostes (coordinades i subordinades) per al seu grup. Este temps s’ha convertit en un espai de conversa didàctica i intercanvi d’impressions sobre la planificació d’avaluacions.
A més, hem col·laborat en l'edició d’un vídeo reivindicatiu amb un altre professor del departament, relacionat amb els motius de la vaga, que també quedarà incorporat en esta entrada.
Taller de reforç (2n ESO) — Tancament amb activitat lleugera
En l’última sessió amb el grup de reforç, he optat per una activitat més flexible i adaptada: Com que hi havia poca gent, 3 persones, he fet una dinàmica que consistia a llegir un conte entre tots tres (Polzet), i respondre a un tipus test amb preguntes bàsiques del conte. L’objectiu no era tant avaluar com mantindre un mínim d’atenció i tancar la relació amb el grup d’una manera més distesa.
La participació ha sigut irregular, amb talls de tant en tant, però dins de la tònica habitual del grup. De forma positiva és que ja coneixien la història s'ha salvat l'exercici malgrat els talls continus. Igualment, es mereixen un gràcies tots estos alumnes perquè formaran part dels prototips de xiquet que tindré i, per tant, són una part indissociable de la pràctica docent. Per més Antònios, Marianos i Francos, que són els més presents a les classes, entre d'altres que no solien vindre-hi tant.
Més enllà de les sessions, el dia ha estat marcat pel comiat. He passat pel departament de Valencià per a agrair l’acollida al professorat, moment en què ens hem fet una fotografia conjunta. També he volgut tindre un detall amb el meu tutor, a qui he regalat unes xocolates d’Odessa, vinculant-les simbòlicament amb la figura de Josep de Ribas —d’origen català—, com a punt de connexió entre l'interés personal de coneixement de llengües eslaves i sobre l'origen català d'un fundador d'una ciutat eslava.
Ací tenim la fotografia real i d'on s'han basat. (Дерибасівська> Derybasivska>DeRibas+isvka)
-ivska és un sufix adjectivar que indica procedència.
Fi de partida. Acaba el joc! Final exhuberant. Amb vídeos i imatges. Genial que puges fer aquest balanç tan postiu. El bon acompanyament del tutor. Sanat i preparat per a situacions de conflicte! Xocolates d'Odessa per al tutor escaquista!
ResponElimina