[Editat 11 març] Minientrevista a A.M. (mestra d’Audició i Llenguatge)

Data: 27 de febrer

Durant l’hora del pati, a la sala de professors del centre, vaig tindre l’oportunitat de conversar amb una docent especialista en Audició i Llenguatge. En un ambient tranquil, la sala de professors, quan ja no hi ha ningú, entre el ritme habitual de l’institut, l’entrevista m'ha permés conéixer de prop la trajectòria professional. Per un costat, el tipus d’alumnat amb el qual treballa i, per l'altra,  la manera com s’organitza l’atenció a la diversitat dins del centre educatiu. Les seues respostes m'han aportat una mirada directa a la realitat quotidiana d’esta especialitat educativa i el canvi que ha patit esta professió. Per tant, passem tot seguit a llegir-ne unes ratlles que vaig poder "acaçar" del que va comentar-me. 

1. Quin és el seu itinerari formatiu i quan es va especialitzar en Audició i Llenguatge?

Desenvolupa la seua tasca en dos centres: al nostre centre ordinari Menar la Nau i un altre centre amb major complexitat educativa situat al mateix poble, situat en un entorn més vulnerable. Quina professió li va permetre entrar com a mestra d'AL?

Jo vaig cursar els estudis de Magisteri dins del sistema anterior al pla Bolonya. Després d’acabar la formació inicial, vaig decidir especialitzar-me en l’àmbit d’Audició i Llenguatge, perquè sempre m’ha interessat especialment el treball amb l'alumnat que presenta dificultats en la comunicació o en el llenguatge. Des d’aleshores he desenvolupat la meua trajectòria professional dins d’esta especialitat i ja fa més de quinze anys treballant-hi, sobretot en l’atenció a alumnat amb dificultats comunicatives i lingüístiques.


2. Quines són les seues funcions principals en el dia a dia al centre?

Respecte a les seues funcions quotidianes dins del centre i per la manera com s’organitza el seu treball amb l’alumnat i amb la resta del professorat, com intervé amb els alumnes?

En el dia a dia realitze diverses funcions, perquè l’atenció a l’alumnat amb dificultats de llenguatge o de comunicació requereix una intervenció constant i adaptada a cada situació. Una part molt important del meu treball és l’atenció directa a este alumnat, ja que moltes de les seues dificultats afecten la comprensió dels continguts que es treballen a classe i, per tant, poden dificultar el seu seguiment normal de l’activitat acadèmica. Per això, en moltes ocasions també entre dins de l’aula ordinària mentre el professorat està explicant els continguts. D’esta manera puc reformular algunes explicacions, aclarir conceptes o donar suport immediat quan detecte que algun alumne no està entenent allò que s’està treballant.

Altres vegades, però, la intervenció dins de l’aula no és suficient, especialment quan cal treballar habilitats comunicatives o lingüístiques d’una manera més específica. En estos casos sí que treballe de manera diferent. 

D'acord, sí, després ampliem este punt. 

3. Amb quin tipus d’alumnat treballa habitualment?

Després d’escoltar com s’organitza el seu treball dins del centre, li pregunte amb quin tipus d’alumnat sol treballar més sovint i quines dificultats solen presentar els alumnes que atén en el seu dia a dia.

Treballe sobretot amb alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu. Per exemple, és molt habitual que treballe amb alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), però també amb alumnes que tenen dificultats d’atenció o problemes en la comunicació i en la comprensió oral. Estes dificultats poden afectar molt la participació dins de l’aula, perquè moltes activitats escolars es basen precisament en comprendre explicacions, seguir instruccions o interactuar amb altres companys, cosa que no fan o els costa.

En alguns casos també trobem alumnes que utilitzen un llenguatge poc natural o amb una entonació que pot semblar robòtica. Això no significa que no tinguen capacitat lingüística, sinó que la manera d’utilitzar el llenguatge no sempre s’adapta a les situacions comunicatives habituals de l’aula. Això pot tindre repercusió en com es desenvolupen dins d'un grup, perquè una resposta agressiva, per ex., no encaixa amb la situació comunicativa i ja els altres alumnes alumnes –que són molt roïns alguns en estes edats– ja no volen ajuntar-se amb els alumnes de TEA.

En el cas concret d’un alumne amb qui treballe actualment, per exemple, en "U" (inicials reals de l'alumne de què hem parlat) observe dificultats per comprendre conceptes abstractes, per mantindre l’atenció durant un temps prolongat i també per participar amb normalitat en la interacció comunicativa dins de l’aula. Açò fa que necessite un suport més constant per poder seguir les activitats de classe.

En l’alumnat amb TEA solen aparéixer algunes característiques bastant comunes. Per exemple, poden tindre dificultats en la comunicació social, sobretot a l’hora d’iniciar o mantindre converses. També els costa entendre el llenguatge figurat o els conceptes abstractes, perquè moltes vegades necessiten referents més concrets. A més, és freqüent observar una certa rigidesa cognitiva, amb una preferència molt marcada per les rutines, així com dificultats en l’atenció compartida o en l’ús d’un llenguatge realment funcional en contextos socials.




4. Com intervé dins de l’aula ordinària?

Doncs volidria encaminar la pregunta ara a com es concreta exactament la seua intervenció dins de l’aula ordinària i de quina manera dona suport a l’alumnat mentre es desenvolupa la classe.

Quan estic dins de l’aula ordinària, procure que la meua intervenció siga el més inclusiva possible, perquè l’objectiu principal és que l’alumnat puga continuar formant part del grup classe amb els ajustos necessaris. No es tracta de separar-los constantment, sinó d’ajudar-los a seguir el ritme de la classe dins del mateix context educatiu.

Per exemple, si el professor està explicant algun contingut que pot resultar massa abstracte, jo intente reformular-lo amb paraules més senzilles o amb exemples més concrets perquè l’alumne el puga entendre millor. Això és important perquè moltes dificultats no es tant el contingut en si, sinó en la manera com es presenta o en el nivell d’abstracció que exigeix.

També estic pendent d’ajudar-los a mantindre l’atenció quan veig que es desconnecten o que els costa seguir l’explicació. En estos casos puc recordar-los què s’està fent, orientar-los en l’activitat o ajudar-los a centrar-se de nou en la tasca.

A més, intente guiar la participació en les activitats, perquè moltes vegades els costa iniciar intervencions o comprendre quan és el moment adequat per participar. Amb estes petites estratègies poden continuar el treball de l’aula sense quedar-se completament despenjats del ritme general.


5. També realitza intervencions fora de l’aula?

En alguna circumstància molt concreta hauran de traure l'alumne fora de classe per a treballar certs aspectes. En quins casos ho fas?

Hi ha situacions en què l’alumnat necessita un treball més específic, sobretot quan cal reforçar determinades habilitats lingüístiques o comunicatives que dins de l’aula és més difícil d’atendre amb calma.

En estos casos treballe amb l’alumnat de manera individual o en xicotets grups en el meu despatx. Açò em permet adaptar millor les activitats al ritme de cada alumne i dedicar més temps a aspectes concrets del llenguatge, com la comprensió, l’expressió oral o determinades estratègies comunicatives per a interactuar bé amb els alumnes, tal com t'he esmentat abans, Ricard.

Finalment, també participe en aules UECO, on es desenvolupen intervencions més personalitzades. En estos espais es pot treballar d’una manera més estructurada i amb materials específics adaptats a les necessitats de cada alumne."

6. Com es coordina amb les famílies i amb altres professionals?

Fins ara ens hem centrat en la intervenció amb els alumnes. No obstant això, la intervenció no només demana això, jo trobe que la família deu desenvolupar un rol troncal en el fill. Com ho veieu? Hi està d'acord?

Home, i tant, és molt important, perquè moltes vegades les dificultats que observem a l’aula també tenen relació amb el context familiar o amb la manera com l’alumne utilitza el llenguatge fora de l’escola. Per això és clar que mantinc contacte amb les famílies mitjançant tutories, que poden tant ser telefòniques com presencials. Este contacte permet conéixer millor el context familiar de l’alumnat i ajustar la intervenció educativa a les seues necessitats.

Deixant de banda els pares, també treballe moltíssim en coordinació amb l’orientadora educativa del centre. Jo li trasllade informació sobre l’evolució de l’alumnat i sobre les dificultats que observe en el dia a dia. L’orientadora és qui gestiona els recursos disponibles i qui ajuda a organitzar la resposta educativa global. 

7. Quins canvis ha observat en el sistema educatiu en relació amb l’atenció a la diversitat?

M'esta agradant molt tot el que estic sabent de la seua professió. Ara vull fer-me una radiografia sincrònica de quins canvis ha vist en les aules amb este tipus d'alumnes. Ara trobe que n'hi ha més. Són reals les meues percepcions?

Sí, en els últims anys he observat este augment d'alumnes que deies. Tot ve motivat per la normativa actual d’inclusió de la Generalitat Valenciana, que fa que cada vegada n'hi haja més amb necessitats educatives dins de les aules ordinàries. Això respon a este model educatiu de la GVA que prioritza la inclusió i que intenta que l’alumnat s'estiga en el centre ordinari sempre que siga possible.

És cert que este canvi té una part molt positiva, perquè facilita que l’alumnat amb necessitats específiques puga participar en la vida escolar amb la resta de companys i no quede segregat en altres espais educatius.

No obstant això, també implica que dins de les classes hi haja una major diversitat de situacions i necessitats. Per això és necessari reforçar els recursos i el suport especialitzat, perquè si no el professorat pot trobar dificultats per atendre adequadament tots els alumnes.

8. Quines dificultats troba en la seua pràctica professional?

Per acaba de posar la cirereta del pastís. Veu que hi ha algun canvi en positiu o en negatiu amb les noves fornades de professionals d'AL ara?

Una de les principals dificultats és que cada vegada hi ha més alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Això fa que la càrrega de treball augmente i que també siga necessari dedicar molt més temps a la coordinació entre professionals.

A més, també tinc una visió un poc crítica respecte a la formació dels nous professionals. En alguns casos observe que els graduats més recents arriben amb mancances en continguts específics, especialment en àmbits lingüístics i gramaticals. Tu que eres filòleg o entendràs, cal entendre l'aparell fonador per guiar un alumne per exemple que no fa la erra correctament. Si no pot usar estos termes amb les noves fornades de mestres, costa avançar la faena. 

Això és important perquè, quan treballem amb dificultats de llenguatge, és fonamental tindre una base lingüística sòlida per poder analitzar bé els problemes i plantejar una intervenció adequada. Des del meu punt de vista, la configuració actual dels estudis universitaris no sempre proporciona una preparació suficient per afrontar totes les exigències reals que trobem dins de l’aula.

Hem arribat ací, agraïsc sincerament el temps que m’ha dedicat durant l’hora del pati i la seua disponibilitat per explicar amb tanta claredat la realitat del seu treball. Ha sigut un autèntic plaer poder escoltar de primera mà la seua experiència professional i comprendre millor la tasca que desenvolupen els especialistes en Audició i Llenguatge dins dels centres educatius. M'acomiade amb la sensació d’haver compartit una conversa enriquidora que ajuda a entendre millor els reptes quotidians de l’atenció a la diversitat a l’escola.